Història recent

Història recent

Història recent

Història recent

Història recent

PLANOL DE VILAFRANCA DE BONANY

(Recull realitzat per Jordi Rosselló per a la GranEnciclopèdia de Mallorca.)

Hi ha hagut un creixement progressiu de la població, bàsicament propiciada per una forta presència immigratoria i que dóna com a resultat la cota màxima demogràfica al llarg de la història del poble des de la seva independència municipal :

Així ho corroboren les dades següents (2002) :

L’increment de població ha estat notòriament rellevant als darrers anys (1997 a 2002), en què la tendència indica que es sobrepassaran la xifra simbòlica dels 2.500 habitants.

Part d’aquest fenomen té l’explicació en el fet que el poble ha satisfet durant aquesta dècada molts de serveis bàsics sanitaris –s’hi ha construït el centre comarcal de salut-, educatius -s’ha posat en marxa un servei de guardería municipal i una escoleta d’educació infantil-, culturals i esportius –posada en marxa de l’escola de música, construcció d’un nou teatre, construcció d’un centre cultural, remodelació del poliesportiu municipal , etc.- i que ha propiciat que un sector de la població, especialment juvenil, optàs per quedar a viure al municipi.

Amb relació a això, cal dir que també hi ha incidit el fet que el poble es trobi molt ben comunicat amb Manacor, el principal centre industrial, comercial i de serveis de la comarca, així com altres circumstàncies –el preu de la vivenda no s’ha vist tan afectada per l’especulació com ha passat a molt altres pobles de Mallorca- i com no, el fenomen immigratori, sobretot durant els darrers anys, en què el fluxe de població magrebí ha tengut una especial presència, motivada per la necessitat de mà d’obra en el sector agrícola.

La suma d’aquests fenomens –en especial el fenomen immigratori- ha donat com a resultat les xifres anteriorment exposades.

2 – Canvis de sòl urbà i rustic i/o noves urbanitzacions .

Pocs canvis a nivell de qualificació del sòl, a excepció de l’ampliació del nucli urbà cap a la zona nordoest i sud aprovada el 1995 i alguns canvis puntuals a les normes subsidiàries que permetien l’edificació a algunes zones fins aleshores no edificables i l’habilitació de 7.500 m2 de zona verda.

En aquest sentit cal destacar el creixement del nucli cap a aquestes direccions. Així, la zona nordoest s’ha convertit en una espècia de zona residencial, amb una forta presència de cases unifamiliars, moltes d’elles amb zones ajardinades, mentre que a la zona sud del poble s’han anat construint nous habitatges més fidels a la tipologia de casa predominant en el poble a tota una sèrie de carrers de recent obertura.

Per altra banda, a partir de 1992, es varen tornar a treure a llum unes reivindicacions històriques pel que fa a la l’ampliació del terme municipal – l’àrea que bordeja una part del nucli del poble- i es va posar en marxa la tramitació legal per aconseguir-ho, sense que fins ara (2002) no hagi prosperat.

La fisonomia del poble es veurà particularment afectada pel desviament que s’està fent, en l’actualitat (2002), de la carretera Palma-Manacor per la part sud del nucli urbà i que preveu, inicialment, la ubicació d’una àrea de serveis aprop del nou traçat dirigit especialment a aquells comerços i industries locals que poguéssin veure minvada la seva activitat econòmica derivada de l’esmentat desviament.

3 – Política municipal. Canvis al govern municipal. Dades electorals. Partits governants i batles. Pactes electorals. Consistori actual i càrrecs. Vots per partit i regidors.

La política a nivell local dels darrers anys segueix la mateixa tònica de bipolarització electoral entre el PSM i el PP que existeix des de 1991.

Dins aquest context cal situar les eleccions de 1991, 1995 i 1999.

A les eleccions de 1995 el PSM va aconseguir la majoria absoluta amb 921 vots (63%) davant dels 541 vots (37%) del PP i en què Joan Bauçà i Bauçà va ser elegit batle.

A les eleccions municipals de 1999 es va reafirmar la majoria del PSM. Així, a les eleccions d’aquest any, el PSM va revalidar la seva victòria electoral per majoria absoluta amb 939 vots (61,29%) front els 569 vots del Partit Popular (37,14%), i va ser nomenat batle el cap de llista de la formació nacionalista Jaume Sansó Caldentey.

En aquest sentit, i a excepció de casos puntuals, la vida política del municipi ha estat totalment estable.

El consistori actual(2002) està format per :

Grup de govern :

Batle : Jaume Sansó Caldentey (PSM)

Gent major, fires i agricultura : Joan Bauçà Baucà (PSM)

Hisenda i promoció econòmica : Josep Sansó Amengual (PSM)

Acció social : Francisca Bauçà Sansó (PSM)

Cultura, patrimoni i esports : Jordi Sansó Florit (PSM)

Educació, sanitat i cooperació : Catalina Bover Nicolau (PSM)

Festes, medi ambient i manteniment : Jaume Català Sansó (PSM)

Oposició :

Bernat Garí Gayà (PP) : regidor

Aina Ferrer Bover (PP) : regidora

Miquel Barceló Mascaró (PP) : regidor

Montserrat Rosselló Sansó (PP) : regidor

A modo esquemàtic, els resultats varen ser :

ELECCIONS LOCALS 1995

PARTIT VOTS % REGIDORS

PSM 921 63 7

PP 541 37 4

ELECCIONS LOCALS 1999

PARTIT VOTS % REGIDORS

PSM 939 61,29 7

PP 569 37,14 4

ELECCIONS AUTONÒMIQUES 1995

PARTIT VOTS

PSM 821

PP 575

ALTRES 73

ELECCIONS GENERALS 1996

PARTIT VOTS

TENDENCIA PROGRESSISTA (PSM,PSOE,EU,..) 634

TENDENCIA CONSERVADORA (PP,UM..) 621

ELECCIONS GENERALS 2000

PARTIT VOTS

TENDENCIA PROGRESISTA (PSM, PSOE, EU,..) 671

TENDENCIA CONSERVADORA (PP, UM,..) 562

D’aquests resultats se’n pot extreure una particularitat de l’espectre electoral de Vilafranca, com és el fet de l’existència d’una orientació diferent del vot, depenent de si es tracta d’eleccions locals, autonòmiques o generals. En aquest sentit, la majoria contundent de la força progresista a les eleccions locals -representada per la llista del PSM- damunt la força conservadora –representada per la llista del PP- no té una correspondència a l’hora de les eleccions generals, en què es produeix quasi bé un empat entre els partits progressistes i conservadors.

4 – Infraestructures municipals que s’han duit a terme des de 1991 (poliesportius, escoles, etc.)

Durant el darrer decenni s’han duit a terme moltes obres a nivell d’infraestructures municipals, i que vénen a donar resposta a les noves necessitats de la població en matèria de sanitat, cultural, esportiva, d’oci, etc. i que, en conjunt, ha donat peu a què

s’intensifi l’activitat i es diversifiqui l’oferta en molts d’aquests àmbits.

En aquest sentit, cal esmentar :

• instal.lació de semàfors per regularitzar el trànsit a la carretera (1991) : l’augment de la intensitat del trànsit per la carretera que creua el nucli urbà va fer necessària mecanismes de regularització de trànsit -semàfors o pas de vianants.

• Nova il.luminació al poliesportiu i construcció d’una nova tribuna (1991).

• Reforma circulatòria i senyalització dels carrers del nucli urbà (1991)

• Conversió de la unitat sanitaria en el Centre de Salut Comercal (1991) : ampliació del serveis i assistències bàsiques sanitàries i introducció d’algunes especialitats (pediatria, infermeria) i servei d’urgències mèdiques.

• asfalt de carrers i finalització de clavegueram i xarxa d’aigua potable als sector A. (1992)

• construcció d’una pista polivalent al recinte del poliesportiu municipal (1992)

• asfalt i habilitació del camí de Petra.

• asfalt de carrers i finalització de clavegueram I xarxa d’aigua potable al sector C. (1993)

• reforma del Col.legi Públic Es Cremat (1993) : modernització en general de l’escola, que incloïa la instal.lació de calefacció a totes les aules, la reforma de la biblioteca escolar, l’adaptació de l’edifici a les funcions que exigeixia el nou pla d’ensenyament, l’elimininació de barreres arquitectòniques, etc. enllestides durant el curs escolar 1993-1994.

• construcció de la primera zona verda pública al poble (1993) : situat davant el poliesportiu. Serà el punt de partida del nou Parc Josep Maria Llompart i que està destinada a ser un espai per a l’oci, ja que comtempla un parc infantil, unes pistes de petanca, un petit amfiteatre per espectacles a l’aire lliure i tota una zona verda plantada d’arbres, a part del monòlit en memòria del poeta que dóna nom al parc.

• Asfalt de camins rurals : Sa Síquia Llarga, camí de s’Hort de S’Antiga, Pla de l’Alenzell, camí de Sa Vinya Nova i Rafal Figuera... (1993)

• Condicionament de voravies, enllumenat públic i embelliment del sector C (1993)

• Instal.lació de nous semàfors per a la regularització del trànsit a la carretera Palma - Manacor al seu pas pel nucli urbà (1993).

• Posada en marxa de la depuradora d’aigües residuals, situada a la zona de Can Bruno, amb capacitat de depuració d’unes 700 tones diaries, a través d’un sistema seminatural de llagunatge. (1994)

• Obres de millora al poliesportiu (1994) : construcció de vestuaris i dutxes.

• Reforma de la Biblioteca Municipal i reubicació de la mateixa a la tercera planta de l’edifici de l’ajuntament (1994). S’inclou, dins aquesta reforma, l’adquisició de nou mobiliari, i la reorganització i informatització de tot el material.

• Habilitació d’unes dependències per l’arxiu municipal (1994) : servirà per a col.locar-hi tot el fons documental de l’arxiu municipal, una vegada s’acabi la seva organització i catalogació (1996)

• Posada en funcionament del punt verd (1995) : situat devora l’antic escorxador, actualment el centre cultural del poble. Consta de distintes zones pel depòsit selectiu de residus sòlids reutilitzables.

• Rehabilitació i nova pavimentació de la carretera al seu pas pel poble (1996) .

• Finalització de la construcció del Parc Josep Mº Llompart (1996) . Espai públic que compren zona verda, un escenari permanent, zona per jugar a petanca.

• Finalització de l’enllumenat públic a alguns carrers del sector C, del barri de Son Pastor –nova zona residencial-.

• Ampliació del cementiri municipal després de la compra i cessió de terrenys feta per l’ajuntament (1996) : ampliació consistent en l’existència de 614 noves unitats d’enterrament i un nou velatori.

• Posada en funcionament del Centre de Salut Comarcal (1996) que s’erigeix en l’eix sanitari de Porreres, Sant Joan, Ariany, Petra i Vilafranca : després de les obres de construcció s’han habilitat noves dependències que cobreixen una atenció sanitària completa, com són urgències, medicina general, pediatria, anàlisi, ginecología, atenció domiciliaria, rehabilitació, vacunes i altres serveis.

• Reforma de la Plaça de Sant Joan (1996) . Remodelació absoluta de la plaça, amb la instal.lació d’una zona d’oci, bancs, arbres i nou enllumenat.

• Reforma de la Plaça de Es Molí Nou (1996) : es va adesar aquest indret i es va habilitar com a una plaça amb una petita zona ajardinada i bancs.

• Neteja dels marges del torrent de Na Borges, al seu pas a prop del poble (1996).

• Remodelació de l’enllumenat públic a tot el poble (1997) : redistribució de l’enllumenat a totes les zones per tal d’uniformar-lo. Modernització de la infraestructura a nivell d’il.luminació.

• Dotació al Parc Josep Mª Llompart de mobiliari urbà per a ús infantil (1997) i projecte d’embelliment del mateix.

• Habilitació del local de Ca Na Caia com a seu de l’Associació Benéfica de Minusvàlids de Vilafranca (1997)

• Condicionament de carrers i pla d’embelliment d’alguns d’ells (1998) : sembra d’arbres de carrer Rocabertí, Vent, i Pare Jaume Rosselló.

• Posada en marxa de l’Escoleta Municipal per a infants de 0 a 3 anys (1998) : s’habilita l’edifici de Ca Ses Monges per aquest fi, amb 38 infants preinscrits, compartint-lo amb els infants d’educació primària (3-6 anys).

• Reforma de l’edifici de l’escorxador municipal, reconvertit en el casal de cultura del poble (1998) . La reforma consisteix en l’habilitació d’aquest espai totalment inutilitzat en un centre cultural, que comprèn tota una sèrie d’aules pels diferents cursos de l’escola d’adults i de l’escola de música, una sala gran per exposicions, la biblioteca municipal, dependències per les distintes associacions culturals –revista local, televisió local, associacions de ball-, així com serveis bàsics de banys i ascensor.

( L’objectiu és que aquest edifici s’erigeixi com a centre vertebrador de tota l’activitat cultural del poble i que, per aquest motiu, sigui multifuncional.)

• Dotació d’un monument als donants de sang (1999). Consisteix en un monòlit que dóna nom a la plaça homònima i que es troba a la cantonada del carrer de na Llobera i Principal.

• Reforma de l’antic saló parroquial cedit a l’ajuntament (1999) : remodelació absoluta de l’antic saló parroquial, consistent en un nou pati de butaques amb capacitat per 193 persones, un nou espai escènic amb 70 m2, habilitació de nous banys i d’una sala de conferencies, modernització tècnica, i reforma exterior de la façana. En primera instància va ser gestionat per una comissió mixta entre l’ajuntament i diferents membres de la societat civil de Vilafranca sensibles a la qüestió cultural i especialment, teatral. A l’any 2001 la responsabilitat de la gestió passarà en mans de l’associació cultural GOM Teatre, que asumirà la direcció de les instal.lacions, el seu manteniment i el tota l’activitat cultural del nou recinte. En aquest sentit, cal fer esment a la línia que s’ha seguit des de llavors, i que ha donat al teatre un cert prestigi dins els ambients teatrals de Mallorca; no en va, hi han passat artistes i companyies de teatre i dansa de València, Catalunya i Mallorca, com ara Lluís Soler, Jordi Boixaderes, Leo Bassi, Res de Res&Blanc,Tabata Teatre, Grúmic,Gom Teatre, etc. i que han fet possible que s’hi representassin obres com Somni d’una nit d’estiu, Instintos Ocultos, El silenci és or, El professor Pinyot, entre moltes altres.

• Instal.lació de nou enllumenat públic a la barriada de Sa Viuda, al sud del nucli (2000).

• Posada en marxa del menjador en el Col.legi Públic Es Cremat , amb servei de menjador diari. (2000)

• Obres de millora de la pavimentació de la carretera Palma-Manacor al seu pas pel nucli urbà, que inclouen la reparació d’alguns carrers del poble (2000)

• Inici de les obres de la variant de la carretera Palma-Manacor (2000). Té el començament a la mateixa carretera, devora el creuer cap a Sant Joan i transcórre per zones rurals, a uns 400 metres del cas urbà per la part sud. Té uns 1’5 km i torna a enllaçar amb el traçat de la via cap a Manacor a uns 500 m de la sortida del nucli urbà. Es comtempla la construcció d’una rodona per a la distribució del trànsit cap a l’interior del poble, cap a Porreres, Manacor o Palma. Es planteja la construcció d’una àrea de serveis devora la variant tot just acabades les obres. A l’actualitat (2002) la variant encara es troba en construcció.

• Construcció de l’escola d’infantil "Es Cremat" (2000) . Construïda a uns terrenys adquirits per l’ajuntament devora el pati del Col.legi Públic Es Cremat. S’hi ha n habilitat aules per a nines i nins de 3 a 6 anys, que, fins aleshores, havien anat a les instal.lacions de Ca Ses Monges. Operativa a partir del curs escolar 2000 – 2001, conta amb 67 alumnes matriculats.

• Reforma del poliesportiu municipal (2000). Comprèn la instal.lació de gespa artificial, l’ampliació del terreny de joc, construcció de grades i de la remodelació de l’àrea del bar.

• Finalització de la rodona al creuer amb Petra a la carretera Palma-Manacor (2001)

• Inici de les obres d’ampliació del Centre Sanitari Comarcal (2001). Encara en construcció (2002). Aquesta ampliació respon a les necessitats sanitàries que es generen en tota l’àrea a la que dóna cobertura el centre (Petra, Ariany, Sant Joan, Montuïri, Porreres i Vilafranca). Comtempla tres consultes noves a la zona de medicina general i a pediatria, i amb les respectives sales d’espera i banys. Així mateix, també es comtempla una àrea de cirurgia menor i d’urgències, sala de consulta i espera respectives i un gran magatzem.

• Inici de les obres de reforma del complexe de la piscina municipal (2001). Encara en construcció. Es preveu la construcció d’una nova terrassa, l’ampliació de la piscina per a infants i la instal.lació d’un nou sistema de depuració de l’aigua del recinte acuàtic.

• En l’actualitat (2002) les obres de la residencia de la tercera edat ja estan en la seva fase final.

• En l’actualitat (2002) s’han iniciat les obres del Centre d’Adults de la Mancomunitat, situat devora el Centre Cultural S’Escorxador. Centralització dels estudis per a adults a Vilafranca de tots els pobles que formen la Mancomunitat del Pla.

• En l’actualitat (2002) ja s’està aprovat la reforma de la Casa Consistorial.El projecte compren la redistribució de l’espai en vistes a la funcionalitat i comoditat de tots els ciutadans. La modernització de les instal.lacions, mobiliari,etc que afecta a tot l’interior de l’edifici. Alimentació amb energies renovables.

• En l’actualitat (2002) s’ha aprovat la construcció d’un magatzem municipal per al brigada d’obres. Situat devora el Punt Verd.

• El municipi ha estat inclòs (2002) en el circuit ciclista del Pla, per poterciar-ne l turisme ecològic.

• S`han iniciat (2002) les obres d’embelliment d’entrada al poliesportiu i del parc Josep Maria Llompart.

• En l’actualitat (2002) ha estat aprovada una ampliació de l’Escoleta d’educació infantil, degut a l’augment considerable de població escolar entre els 3 i 6 anys.

5- Noves indústries que s’han instal.lat al municipi des de 1991 i les que han tancat (les més significatives).

El 2001 va deixar d’estar obert el bar Amengual, a la carretera Palma-Manacor, després de molts d’anys d’activitat.

El 2001 va tancar el local dedicat a la venda de mercería i de roba Ca Na Caia, situada a la Plaça Major.

6- Nous hotel rurals i nombre de places hoteleres.

Creació del primer i ,fins ara, únic agroturisme del municipi. Està en un període d’execució d’obres i s’ubica a les cases de Sa Franquesa. Consta, en un principi, de 16 places, distribuides en les seves 8 cambres dobles.

7-Nous comerços. Existència de grans superficies.

Comerços diversos, poc significants. Perruqueries, bars, compra-venda de vehicles, compra-venda d’antiqüitats, fontaneria, tenda de roba, restauració, venda de material de construcció, taller de planxa i pintura, tallers mecànics.. i majorment segueix l’activitat que es genera des de les teuleres, de l’agricultura, construcció (moltes empreses de construcció a nivell bàsic,..), fusteries, ferreries, comerços d’alimentació a nivell familiar, ...

8-Adquisicions de possessions o edificis per part d’entitats públiques .

----

9-Rehabilitació d’edificis i ús a què s’han dedicat. Edificis catalogats com a BIC; noves troballes arqueològiques.

Sant Martí : declarat BIC l’any 93 pel decret 123/93, que inclou tota la vivenda, gran part dels annexes, tant habitatges com zones ajardinades. (Més informació, veure Sant Martí d’Alanzell a la GEM).

Actualment s’hi efectuen obres de reforma i rehabilitació, vist l’estat de precarietat en què es trobava l’edifici principal, així com la teulada i altres a nivell estructural, sempre, és clar, dins l’estricte marge de maniobra per a un edifici d’aquestes característiques, que obliga al respecte absolut a la fisonomia de l’edifici,...

Per a rehabilitació d’alguns edificis i la nova finalitat, veure el punt 4.

Durant aquests anys s’ha duit a terme tota una sèrie de treballs encaminats a recuperar part del patrimoni arquitectònic i arqueològic del municipi.

Cal esmentar :

• Redacció i estudi dels monuments arqueològics del terme municipal (1992)

• Rehabilitació del Pou de Son Pere Jaume, un pou que data de la dominació àrab a Mallorca, situat al sudest del nucli.(1993). Duita a terme pel Col.lectiu Paret Seca. Recuperació de l’empedrat que condueix al pou. Senyalització de la ubicació del pou.

• Adquisició de la Caseta de Son Pere Jaume (1993). Considerada la primera construcció del poble –a nivell popular-. Un any després, restauració de la casa i reutilització de l’espai on està emplaçada per part del Col.lectiu Paret Seca; reconstrucció d’una era permanent. Zona de descans.

• Reconstrucció de marges de la possessió de sant Martí (BIC) i recuperació dels jardins adjacents a la casa.(1997)

• Embelliment per part de FODESMA de la caseta de Son Pere Jaume, anteriorment restaurada.(1997)

• Creació d’una comissió de protecció del patrimoni (1997). La finalitat és que molts de punts arqueològics siguin expoliats i que tot el material històric del municipi tengui difusió.

• Ampliació del catàleg de camins rurals (1997)

• Camp de treball per a la neteja i recuperació dels poblats talaiòtics de Son Pou (1998). Es va netejar l’entorn, recuperar part de la fisonomia exterior dels talaiots i va ser la primera actuació en materia de recuperació arqueológica al municipi.

• Catalogació d’edificis antics del nucli urbà de Vilafranca (2000) per part d’ARCA. Unes seixanta construccions històriques, la majoria de finals de segle XVIII i principis del XIX. Molts d’ells de titularitat privada, però altres de caràcter públic com l’Església Parroquial, el Molí Nou, les Escoles Velles, el conjunt del Convent de Ca Ses Monges i l’església de Sant Vicenç de Paül. La finalitat de la catalogació era intentar evitar que aquests edificis decaiguin en la ruina i preservar la fisonomia estètica del casc urbà del poble.

• En l’actualitat (2002) s’ha aprovat una actuació conjunta per a una primera fase d’excavació al jaciment de Boscana.

• Durant aquest any (2002) s’han efectuat reformes a la cúpula principal de l’església parroquial de Santa Bárbara.

• Projecte de reutilització d’ aigües depurades a la zona d’Alanzell, conjuntament amb la constitució d’una comunitat de regadors de la zona. (2002)

• Aires Vilafranquins : varen celebrar el seu vintè aniversari (1999) . Ha seguit amb nombrosos intercanvis i trobades amb molts altres grups i ha participat activament en la vida social del poble, organitzant conferències, tallers, exposicions,... En l’actualitat l’escola de ball du a terme els seus assajos al Centre Cultural S’Escorxador.

• Vilafranca balla i bota : ha seguit organitzant nombroses trobades i intercanvis amb altres grups. Va exercir d’amfitrió al I Festival de Música i Dansa de l’Antiga Corona d’Aragó, celebrat el setembre de 2000, en el marc de les festes del meló.Hi participaren grups procedents de València, Sardenya, Aragó, Catalunya i naturalment la mateixa associació Vilafranca Balla i Bota en representació de Mallorca. Ha seguit implicant-se dins l’activitat cultural del poble a través de l’organització de tallers, exposicions, confecció de carrosses,..

(Efectuen els seus assajos al Centre Cultural S’Escorxador i són actualment uns setanta membres.)

• TV31-Televisió de Vilafranca . Ha sofert molts alt i baixos en la seva activitat; tot i això, ha seguit sempre la seva continuïtat quant a l’emissió setmanal d’informatius locals i reportatges. Actualment (2002) està diversificant la seva tipologia de programes i ha agafat el pes un dels seus fundadors, Sebastià Nicolau. Té la seva seu al Centre Cultural S’Escorxador.

• Societat de Caçadors de Vilafranca : segueixen organitzant la jornada de tir que s’inclou a les festes de la Beata i han participat en les trobades de caçadors duites a termes aquests anys.

• Coral Els Brulls : segueixen sent una trentena de cantaires. Varen tenir uns anys de nul.la activitat fins que, de nou, la varen reprendre. Dirigida per Nadal Caldentey. Ha fet concerts a Cala Millor, Colonia de Sant Pere i Vilafranca. Efectuen els seus assajos al Centre Cultural S’Escorxador.

• Grup Excursionista de Vilafranca : han promogut excursions, conferències, gincanes, .. Aquest any (2002) compleixen el seu vintè aniversari i tenen organitzada una programació anual que inclou moltíssimes excursions, preferentment a la Serra de Tramuntana.

• Escola de Música : durant aquests anys ha anat ampliant la seva oferta quant als cursos que s’imparteixen. A més dels cursos d’iniciació al llenguatge musical, flauta travesear, clarinet, piano i guitarra ja existents, si han afegit altres com els de trombó, saxofó, percursió, cant coral i instruments tradicionals (xeremies, tamborino i flabiol). Segueix estant dirigida per Josep Francesc Palou i té la seva ubicació actual (2002) al Centre Cultural S’Escorxador. Hi hagut un fort increment en el nombre de matriculats, actualment uns noranta. Un dels primers fruits va ser l’estrena de la Banda de Música de Vilafranca per les festes de La Beata de 2001, després de 60 anys sense cap banda musical al poble.

• Escola d’adults de la Mancomunitat : s’imparteixen en l’actualitat diversos cursets, com ara català de distints nivells A,B i C, cursos de poda, d’integració social, restauració de mobles, cuina vegetariana, cerámica,etc Agafarà més protagonisme una vegada s’hagi acabat el centre que s’està construint a hores d’ara (2002) devora l’actual centre cultural S’Escorxador.

• Associació de la Tercera Edat de Vilafranca : segueixen realitzant tot tipus d’activitats per a la gent major. Són habitual festes benèfiques, diferents cursets, excursions i activitats de lleure i oci, ... L’entitat està domiciliada a la residència de gent de la tercera edat, al carrer Francesc Sansó . Actualment (2000) compten amb uns 320 socis.

• Col.lectiu de rock . Actualment (2002) no existeix com a tal, tot i que existeix el grup de música Scythe, que vé a ser-ne la continuïtat, encara que han limitat el seu camp d’actuació i tenen projectat l’edició d’una maqueta musical. Interpreten música d’estil heavy. Anteriorment hi havia hagut els De Puta Mare, que varen anar actuant amb intermitències durant un llarg període, sense tenir molta continuïtat.

• Club d’escacs. Es va constituir com a tal el 1999. Varen començar la seva activitat encaminada a instruir i ensenyar escacs al joves. Es varen federar a la competició oficial d’escacs i varen competir a diversos campionats. Actualment no mantenen l’activitat, però l’associació segueix constituida.

• Associació benèfica de minusvàlids de Vilafranca : constituida el 1997, va néixer com una associació per oferir ajuda a totes les persones amb algun tipus de minusvalia, encara que el radi d’acció de l’associació s’ha anant ampliant a altres totes aquelles persones que al.leguen problemes de manca de recursos. També s’organitzen actes i cursos, es recapten fons per dur a terme els objectius esmentats, i es procura sempre una ajuda de caire humà a tots aquells que n’estiguin necessitats. Al moment de la creació comptava amb 70 socis, i actualment (2002) són uns 260 . El primer president va ser Bartomeu Barceló Gayà. Tenen la seva seu permanent al local de Ca Na Caia, que va ser habilitat amb aquesta finalitat.

• Associació per a la defensa de Mallorca (A.D.M) : aquesta associació va sorgir el 1997 per potenciar i fer una defensa dels valors patrimonials i culturals de Mallorca. Les primeres passes es varen fer arran de l’increment de construccions en territori rural i de la massiva venda de finques, algunes d’elles emblemàtiques, que passaven a mans estrangeres. El seu àmbit d’influència és tota l’illa de Mallorca, tot i que la participació inicial va ser exclussiva de gent de la comarca. Un dels seus màxims projectes és la creació d’una xarxa de cases rurals de lloguer, entre altres mesures per impulsar la recerca de mesures alternatives econòmiques que no siguin el de vendre el patrimoni –cases, terres,.. La junta gestora inicial era presidida per Magdalena Mayol, càrrec que exerceix actualment (2002). Amb aquesta finalitat l’associació va crear (2001) el Centre d’Iniciatives Rurals, que té com a projecte estrella i sota el títol de Mallorca Verda, la promoció i venda d’aliments i productes autòctons des de el seu centre permanent, situat a la carretera Palma-Manacor de Vilafranca. A part d’això, s’ocupa de l’organització de diversos cursos i del lloguer de cases de camp.

• Alça Es Peus : associació juvenil creada el 1999 per iniciativa d’un grup de joves amb l’ànim de dinamitzar la vida cultural del poble i crear inciatives i activitats de temps d’oci,sobre tot dins el sector juvenil, amb seu a la Rectoria vella. Ha arribat a tenir 35 socis i ha col.laborat activament a quasi bé tots els esdeveniments festius del poble –festes de La Beata i Santa Bárbara-. Ha realitzat i organitzat sortides i excursions, maratons fotogràfiques, …Actualment (2002) mantenen algunes d’aquestes activitats.

• Associació cultural Pou Viguet : creada al 1999 amb l’objectiu de dinamitzar la vida cultural del poble i ser una plataforma des d’on es poguéssin generar activitats diverses relacionades amb la cultura, la vida social, la història, del municipi. Actualment (2002) i juntament amb l’OCB, edita la revista local Pou Viguet, el primer número de la qual va sortir l’octubre del 1999. La revista té diferents seccions, on destaca la informació de caràcter local, a part d’altres seccions fixes d’opinió, col.laboracions, ecología, cultura popular (glosats), enquestes,... Actualment hi ha uns 200 subscriptors de la revista. Té la seu al Centre Cultural S’Escorxador.

• Es Pla : associació esportiva nascuda el 2001 amb el propòsit d’assegurar la pràctica i la participació de les distintes categories de futbol base a la competició oficial, així com la formació futbolística fins a la categoría de juvenils. Va néixer fruit d’un acord al que arribaren el C. D Montuïri, el C.F Vilafranca i un grup de pares de Sant Joan interessats en aquest projecte. Es va estrenar a la competició oficial a la temporada 2001-2002 amb un equip de benjamins futbol –8, un equip de benjamins futbol-7, un equip d’alevins, un equip d’infantils, un equip de cadets i un equip de categoría juvenil. Té uns 230 socis. Actualment té la seva seu al camp Es Molí Nou de Vilafranca, al carrer Sant Sebastià s/n. El seu president és Mateu Pons. La seva vestimenta oficial és camiseta i calçons blaus. La majoria dels seus equips disputen els partits com a local al camp de Es Molí Nou de Vilafranca, mentre que alguns ho fan al camp de Es Revolt, a Montuïri.

• Llevant en marxa (delegació de Vilafranca): constituïda el 1999 a partir de la ONG nascuda a Manacor sis anys abans. Els seus objectius bàsics són fomentar el respecte a les cultures indígenes de molts països subdesenvolupats, fomentar la creació de fundacions d’ajuda destinades a la construcció –i reconstrucció- d’infraestructures bàsiques en aquests països i dur-hi projectes concrets i eficaços. Per aconseguir-ho han organitzat molts actes per recaptar fons econòmic i destinar-lo a les causes exposades, com projeccions de pel.lícules, tramponades populars,.. a més de dur a terme una labor informativa respecte a temes de globalització, ajuda internacional, ... Han pres part activa a actes emmarcats dins les festes patronals i d’estiu.

• Coordinadora Son Nuviet : agrupació sorgida al voltants de 1993 – 1994, fruit de la movilització que es va crear als pobles de Vilafranca i Petra en contra del depòsit de residus sòlids que s’havia previst instal.lar a Son Nuviet, al terme de Petra, però pròxim al nucli urbà de Vilafranca. Va dur a terme diverses movilitzacions i actes de protesta i va organitzar, entre altres coses, una bicicletada i un concert que sota el títol de Concert de Sol a Sol va tenir lloc al camp de es Molí Nou el juliol de 1994 i en què actuaren Lluís Llach i Sangtraït.

• Societat Esportiva de Vilafranca : actualment (2002) compta amb unes 35 llicències oficials de ciclisme. Segueixen organitzant diferents events esportius relacionats amb el ciclisme, com són diverses carreres a les festes locals de la Beata, participació i patrocini d’equips de categoría infantil i cadets al Campionat de Mallorca, participació al Campionat de Balears Master 40 i organitzador de la volta al Pla de Mallorca. L’actual impulsor del projecte i de la societat és Joan Riera "Botelles" i n’és el president Joanjo March Balaguer.

• C.F Vilafranca : des de 1991 el club va recorrer tota una trajectòria ascendent que va dur el primer equip de la Tercera Regional al la Preferent en un període de vuit anys, després dels preceptius ascensos de categoría de Tercera a Segona (temporada 90-91), de Segona a Primera (temporada 92-93) i de Primera a Regional Preferent (temporada 95-96). Es va anar consolidant el club d’una manera progresiva en tots els camps, social, econòmic i esportiu. A la temporada 96-97 el primer equip va assolir l’ascens a la Tercera Divisió, categoría en la que actualment (2002) milita. A la primera temporada a la nova categoría es varen trencar tots els pronòstics inicials més optimistes, i l’equip va acabar fent la lligueta d’ascens a Segona Divisió B, cosa que el va fer jugar amb equips històrics com l’Eldenc o el Palamós. Les darreres temporades han significat la consolidació del club a la Tercera Divisió i l’expansió del propi club, com representa el fet d’haver posat en competició oficial un segon equip a la categoría de Tercera Regional en la temporada 99-00, 00-01 i en la 01-02 i l’ampliació de les seccions a altres disciplines esportives, com el voleibol o la petanca. El club va rebre un fort impuls amb la implantació de fespa artificial en el terreny de joc de Es Molí Nou i això va fer que de nou s’arribàs a jugar una nova lligueta d’ascens a la Segona Divisió B , quedant enquadrats dins un grup amb equips històrics com l’Europa de Barcelona o el Lorca de Múrcia. Actualment (2002) té consolidat els dos equips de Tercera Divisió i Tercera Regional , ja que el futbol base ha passat en mans de Es Pla, club que va sorgir de l’acord del mateix club vilafranquer amb el C.D. Montuïri i un grup de pares de Sant Joan per cercar una viabilitat a les categories des de benjamins a juvenils. Actualment el president és Bartomeu Nicolau –Tomeu Penya- i copresideix Guillem Garí –propietari del Bar Es Cruce-. Té uns 200 socis i a nivell social organitza la Festa del Meló i alguns actes puntuals a les festes de La Beata (sopars a la fresca, representacions teatrals). Arran de la lligueta d’ascens disputada la temporada 2000-2001, el club té publicat un petit facsímil amb una sèrie d’apunts històrics sobre el club des de els seus precedents més remots fins a l’actualitat. Segueix organitzant el Torneig del Meló de futbol. També manté seccions de voleibol i de petanca en competició oficial (2002).

• Confraria de Santa Bárbara : confraria formada el 2001, amb una trentena de confrares amb l’impuls del Consell Parroquial. La seva presidenta és Francesca Jaume. Tenen previst desfilar per les processons del Ram, Dijous i Divendres Sant. El seu vestit reprodueix la vestimenta tradicional de la patrona del poble, amb vestit gris perla i cap granate. Després de molts anys, Vilafranca recupera part del passat processsional de Setmana Santa.

Altres punts a destacar pel que fa a la vida social i cultural de Vilafranca :

• P.I.J (Punt d’Informació Juvenil) de Vilafranca : punt d’informació pel sector juvenil de la població, posat en marxa el 1997, i des d’on es generen activitats d’oci i lleure, així com diferents tasques d’informació referents a temes que afecten la població juvenil : estudis, oportunitats de viatges, associacionisme, borsa de treball,.. Actualment (2002) té la seva seu a l’edifici de Ca Ses Monges.

• Biblioteca Municipal Antoni Oliver : situada actualment (2002) al Centre Cultural S’Escorxador. Organitza activitats relacionades amb el foment de la lectura i la difusió de coneixements a nivell de lectura i de cultura en general.

• Museu Josep Gayà : museu de pintura i escultura de diversos artistes mallorquins i del seu propi promotor, l’artista vilafranquer Josep Gayà, i situat en el carrer Pare Jaume Rosselló, nº 32. L’autor és de formació autodidacta, i és conegut per la seva extensa obra escultórica. En el museu hi ha més de 60 quadres i més de 50 peces escultòriques. Joseph Gayà és l’autor de les pintures de dos fills il.lustres del poble : l’ermità Agustí i del Pare Antoni Oliver.

• Setmana Cultural de Santa Bárbara : se segueix celebrant actualment (2002)amb honor a la patrona del municipi. S’hi inclouen molts tipus d’actes, des d’exposicions, conferències, mostres diverses, activitats lúdiques, a part de la tradicional bunyolada. Va rebre un fort impuls per part de la delegació de l’OCB a Vilafranca, així com pel Patronat de cultura, creat a instàncies de la regidoria de cultura de l’ajuntament i que aglutinava la major part de les associacions culturals del municipi.

• Primer Festival Meló Rock : organitzat el 1997 en el marc de la Festa del Meló. Va néixer amb la vocació de continuïtat, tot i que aquesta no es va produir en anys posteriors. Es va incloure a les activitats programades per l’ajuntament per la Festa del Meló i va comptar amb l’actuació de grups com Jay Kay Band, Jaime Anglada, Tots Sants i The Well Oiled Sisters.

• Correllengua : el 1996 Vilafranca va ser un dels punts que va recorrer la flama del Correllengua d’aquest mateix any, organitzada per l’OCB i pels Joves per la Llengua, i va ser-ne, més concretament, el final de la primera jornada, en què el cantautor vilafranquer Tomeu Penya va llegir el manifest d’adhesió de defensa a la llengua i cultura de Mallorca.

• Pas de la flama olímpica (1992) . El poble de Vilafranca va poder testimoniar el pas de la torxa olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona. Hi va haver una gran expectació. Mateu Morlà, un corredor de fons amateur ja veterà, va portar la torxa durant uns metres.

• Aprovació de reglament per a l’ús de les instal.lacions esportives (2001).

• Aprovació del reglament d’ús del Centre Cultural S’Escorxador (1998)

• Primera edició del Festival de Música i Dansa de l’antiga Corona d’Aragó (veure Vilafranca balla i bota)

• Creació d’una comunitat de regants a la zona d’Alenzell, per treure ús del la reutilització de les aigües depurades (2001)

• Celebració de la Fira del Meló ( des de 1994). Es vé celebrant des de 1994. Es una fira d’un mercat toc agrícola, tot i que hi ha expositors i productes de varietats distintes. Expositors d’empreses locals, de la construcció, comerços, fusteries, ferreteries,.. entre d’altres. Maquinària agrícola, exposició d’animals, i activitats diverses (demostració de doma de cavalls, castells humans, ...) Se celebra normalment el primer cap de setmana del mes de Setembre.

• Celebració del Firó Nocturn ( des de 2000 ) : fira nocturna de productes locals. Demostració d’artesania i productes locals diversos. Celebrat el primer cap de setmana del mes de setembre.

• Festa del Meló : organitzada conjuntament perl C.F Vilafranca i l’ajuntament, amb el patrocini d’aquest darrer. (veure toms anteriors)

• Celebració del Mercat del Llibre : existent des del 1995, va néixer com iniciativa de la Biblioteca Municipal, el Col.legi públic Es Cremat i l’associació de pares d’alumnes, A.P.A. per animar el dia internacional del llibre.La primera edició va comptar amb la participació de més d’onze llibreries de Palma, Manacor i Vilafranca. També se celebraren distintes activitats com conferències, sessions de conta-contes, i tallers relacionats amb el món dels llibres. El Mercat del Llibre segueix tenint molta participació i acceptació entre els vilafranquers. A l’organització també s’hi ha sumat darrerement la revista local Pou Viguet i l’escoleta municipal.

• Escola d’estiu : des de 1994 es desenvolupen activitats de lleure i oci durant els mesos no escolars,amb molta de participació. Plenament consolidada a l’actualitat (2002) combinen activitats amb una finalitat majoritàriament didáctica, a part de cercar vies d’entreteniment pels infants durant les seves vacances. Organitzen, així, tallers, activitats a l’aire lliure –natació i jocs a l’aire lliure-,…

• Celebració el 1995 d’un Festival Alternatiu : en el marc de les festes de La Beata es varen organitzar activitats múltiples com dansa, teatre, actuacions de rock,.. tot i que aquest no ha tengut continuïtat .

• Celebració al Centre Cultural S’Escorxador de la Jornada d’Estudis Locals del Pla de Mallorca (1999). Assajos i estudis d’investigació de qualsevol aspecte relatiu al municipi de Vilafranca i/o de l’àmbit dels municipis que integren la Mancomunitat del Pla.

• Celebració d’unes jornades sobre llenguatges alternatius : celebrat al Col.legi Públic Es Cremat el 2001. Es va tractar temes d’integració social i de possibilitats d’accedir als llenguatges convencionals per part de tota aquella gent que presenta dificultats, per diverses raons, en aquests aspectes. Complementat amb activitats diverses relacionades amb aquest tema, com tallers, representacions teatrals,..

• Representació de la Crucificció : més d’una vintena de joves varen recuperar el 2001 la representació de la Crucificció de Jesús, sent l’ànima del projecte Mateu Jaume Roig. Va assolir un gran èxit que pareix assegurar-ne la continuïtat.

• Recuperació de les processons de Setmana Santa : (veure Confraria de Santa Bárbara)

• Programa de natació de la gent gran . Cursos de natació per a la gent major duit per l’àrea de serveis socials de l’ajuntament pel 2002.

• Certamen de Música d’autor : convocatòria del certamen en el marc de les festes de Santa Bàrbara amb el propòsit de donar facilitats a la gent jove que es vol iniciar dins el camp de la música en la modalitat de cantautor. El seu inici és programat pel 2002 a celebrar en el Teatre Municipal, tot i que el projecte es remunta a l’any anterior (2001), propiciat per l’atorgament del nom de Plaça Tomeu Penya Cantautor a l’anterior Plaça de la Constitució en homenatge al cantautor vilafranquer.

• Elaboració d’un còmic de la història de Vilafranca (2002)

• Agermanament amb la ciutat de l’Alguer (1997)

• Homenatge a Jaume Roig, missioner vilafranquer a Ruanda (1994), arran del genocidi de guerra civil al país africà.

• Agermanament de l’ajuntament de Vilafranca amb els d’Arbúcies (Catalunya), Salses (Catalunya Nord) i Torreblanca (País Valencia) el 2000. Primera trobada d’ajuntaments dels Països Catalans, celebrada a Arbúcies, en la qual quedà inaugurada una rodona a aquesta població catalana que simbolitza el municipi de Vilafranca. S’acordà, a partir d’aquí, celebrar anualment una festa-trobada conjunta per divulgar i promoure l’agermanament entre altres poblacions, fruit d’una anterior trobada duita a terme a Vilafranca (1999) entre Arbúcies i Vilafranca. Jornades d’intercanvis d’impressions de problemàtiques socials, culturals, econòmiques,.. i d’intercanvis a nivells gastronòmic, musicals,...

• Celebració de la Gincana : organitzada pel grup excursionista de Vilafranca, va celebrar la novena edició l’any 2000. Ha anat assolint una gran participació i se centra en tota una sèrie de proves de caràcter físic, de coneixements de la realitat social, cultural, econòmica,... del municipi, realitzades al llarg d’un itinerari pel terme municipal. Se celebra actualment una vegada cada tres anys.

• Millora del camí de Sa Punta : millora i compactació del pis i millora de la voravia.(2001)

• Club d’Esplai Xauxa : actualment inexistent. Havia tornat reprendre l’activitat en mans d’un grup de joves. Varen organitzar acampades. No va tenir, però, continuïtat. Tenia la seva seu a la Rectoria Vella.

• Cursets de natació : celebrats cada estiu a la piscina municipal des de 1991.

• Grup de teatre D1D2 que va actuar en el marc de les festes de la Beata, i actualment en la inactivitat. Format per un grup de joves que tenen el teatre com a afició.

• Campanya per a la reducció de l’ús del plàstic als comerços. Distribució de bosses de tela entre els comerços del poble per evitar que s’utilitzin bosses de plàstic. Campanya de conscienciació ciutada respecte al tema medioambiental. (2002)

12 – Proclamacions de nous fills il.lustres (1991-2001)

Per iniciativa de la delegació de l’Obra Cultural de Vilafranca es va proclamar Antoni Oliver Montserrat fill il.lustre de Vilafranca l’any 1997. Doctorat en Hª Eclesiástica i diplomat en biblioteconomia i arxivística a l’Escola Vaticana, va ampliar estudis a l’Institut Catòlic de París i en teologia a la Universitat de Friburg, a on va preparar una edició crítica de l’obra llatina de Ramon Llull.

Va exercir en el camp de l’educació a Palma i va ser vicari general, essent ja director del col.legi de Sant Gaietà de Palma. Va impartir classes i conferències a diferents forums de París, Roma, Mèxic,..

Especialista en temes lulians, va destacar en el camp de l’educació, l’ensenyança i la investigació. Va destacar per tractar temes de caràcter filosòfic, del pensament modern, antropología, mitologia, humanisme,..

(veure toms enciclopèdia de Mallorca)

Altres personatges :

• Francesc Amengual (veure tom enciclopedia de Mallorca)

• Bartomeu Cátala (Projecte Home). (veure enciclopèdia de Mallorca)

13 – Noves publicacions (revistes, diaris,...) i altres mitjans de comunicació existents al municipi :

• Televisió local : TV31-Televisió de Vilafranca ( veure punt 10 ).

• Revista Pou Viguet : editada per l’OCB i l’Associació Cultural PouViguet. (veure punt 10).

• Homenatge en blanc i negre, de Francesc Amengual. (1997)

• Del vent i del paper (editat per OCB i ajuntament de Vilafranca) (1997). Recull de cinc glosadors de Vilafranca.

• El parc del ministre, de Jaume Sansó Caldentey (1991)

• Guia del puig de Bonany, juntament amb els ajuntaments de Petra i Sant Joan (1999)

• Notes històriques de Vilafranca, de Ramon Rossello Vaquer.

• La igualtat dins la desigualtat, de Pere Sales.(1998)

• Guia dels pobles de Mallorca : Vilafranca de Bonany (2000)

• Còmic de la història de Vilafranca (2002)

• Reedició de Vilafranca de Bonany, un passeig pels seus carrers, de P. Andreu de Palma, amb un estudi annex d’Antoni Riera. (1997)

• Història de la meva vida, de Jaume Sansó Garí "Falet"(biografia) (2001)

• El poder i els poderosos a les viles de Mallorca, de Pere Sales (1997)

• Guia ecociclista de Vilafranca de Bonany i voltants (1999)